"Sierra d´Espadá,
el meu lloc al món"

Inma Pardo,
periodista, directora del programa SER Viajeros .
@InmaPar

Un els reptes de fer un programa de viatges, com SER Viajeros, és sorprendre. Oferir en cada hora de ràdio una destinació especial, un racó diferent. En el cas de la Comunitat Valenciana, a pesar de tractar-se d'un territori que conec bé, em segueix meravellant. Després de quatre temporades en antena, no deixe de descobrir suggeridors paratges per a gaudir.

I així m'agrada explicar-ho. Com a experiències viatgeres.Algunes de les destinacions que sempre recomane són Moixent, Fontanars dels Alforins i La Font. A una hora de València, i al sud-oest de la seua província, ens trobem amb l’anomenada 'Toscana valenciana' per la semblança amb els bells paratges florentins. Perdre's un cap de setmana per estes terres suposa connectar amb la vida, sentir arrels i assaborir un bon vi. Des del turó de les Alcusses dominant el terreny, podem iniciar un recorregut viatger entorn dels ibers en el marc d'un paisatge en el qual apreciem tota una variada paleta d'ocres i verds.

Propose al viatger dedicar un dia a visitar alguns dels tretze cellers que, sota la denominació de “Terres dels Alforins”, ofereixen uns vins d'excel·lent qualitat. Deixar-se acaronar en els restaurants de la zona per a provar una bona olla de pastor, o la gachamiga. Plats contundents, amb el sabor dels productes de la terra i guarniment fumat de llenya. Per a rebaixar el menjar, rutes de cicle-enoturisme, que ofereixen quilòmetres de paisatges plagats de vinyers, ametlers i oliveres.Un camí que ha de fer-se amb petites parades per a respirar i omplir-nos de les aromes que canvien segons l'època de l'any. Cita obligada és el poblat iber de les Alcusses, encara que per a veure la seua escultura de bronze més famosa, el Guerrer de Moixent, s'ha de visitar el Museu de Prehistòria de València.

Però si hi ha un lloc bonic en el món per a mi, és el Parc Natural de la Serra d’Espadà. El segon entorn protegit més gran de la Comunitat Valenciana. Tanque els ulls i torne a la meua infància. A l'olor del pi i la terra mullada. A aqueixes nits fresques de rebeca recorrent els pobles i llogarets en festes. Petites poblacions d'estructura medieval com Ahín, Almedíjar o la meua benvolguda Vall d'Almonesir, amb el castell rehabilitat d’Almonesir. Tanque els ulls i recórrec com una xiqueta les neveres, aqueixos edificis dels segles XVIII i XIX que tant m'agradaven, imaginant cases de follets.Tanta emoció continguda arribant fins al Pico Bellota, a Chóvar,o el més alt, el Pico Espadán, des d'on es pot apreciar la bellesa dellocs estratègics de la Comunitat Valenciana. Senderes i rutes que segueixen impressionant-me en qualsevol època de l'any. Amb ametlers en flor, a l'estiu banyant els peus cansats al riu Chico i recordant que en aqueixes aigües fredes vaig aprendre a nadar. La bellesa de les seues suredes, aqueixa autèntica selva mediterrània, rutes que ens ensenyen com es pot viure de la naturalesa sense destruir-la, amb l'extracció del suro. No imagine cap destinació millor, que ha resistit el pas del temps amb el seu impetuosa bellesa.

Inma Pardo, directora del programa SER Viajeros