#mediterranienviu

Descobrix ací els millors plans capturats per locals i visitants en xarxes socials. Utilitza l’etiqueta #mediterranienviu per a veure tot el que ocorre en la nostra Comunitat.

    `
    platges i cales
    Extensos arenals, recòndites cales, gran varietat de platges accessibles, familiars o naturistes amb acollidors serveis d´allotjament i restauració. Banys que donen vida en un dels litorals més privilegiats d´Europa. Un gran nombre de platges reconegudes amb bandera bla. 320 dies de sol a l´any. Si no t´ho creus, vine a veure-ho en viu.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    turisme rural
    Acosta’t a la naturalesa. La nostra oferta en turisme rural et portarà a la serra, al camp, a la muntanya… I també a la costa. Les tradicions dels xicotets pobles d’Alacant, València i Castelló et permetran conéixer de primera mà les terres de l’interior de la Comunitat Valenciana. Les seues rutes i sendes t’endinsaran en espais protegits els paisatges de les quals romanen, encara hui, amagats. Allotjaments amb els millors servicis et permetran viure l’experiència com i amb qui tu vullgues.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    turisme Cultural
    La nostra cultura roman viva. Es nodrix del talent innat de la gent i comprén des de l’avantguarda fins al llegat cultural d’antigues civilitzacions. Comptem amb 6 Patrimonis de la Humanitat que són tan nostres com teus. Vine a veure, recorre la Comunitat Valenciana, els seus municipis i ciutats, i descobrix la cultura i història que els fan inconfusibles.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    festes
    Foc, pólvora, música i colorit caracteritzen les festes de la Comunitat Valenciana, organitzades des de fa segles per a viure’s en el carrer, ajuntant veïns i visitants. Falles, Fogueres de Sant Joan, Moros i Cristians, la Magdalena, la festa de la Mare de Déu de la Salut… 45 festes declarades d’Interés Turístic Nacional i Internacional esperant que vingues a viure-les.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    gastronomia
    La nostra dieta és un reflex de la nostra història, de la manera en què ens agrada fer les coses. Productes naturals cuinats segons costums i rituals molt nostres, relacionats amb els cultius i collites agrícoles, la pesca i la cria d’animals. Tradició i innovació culinària es donen la mà al voltant dels nostres fogons. La paella i els arrossos són l’estendard, però la cuina valenciana posseeix tants i tan variats plats com a pobles recorren la seua geografia: des del punt més meridional de la Costa Blanca fins al nord de Castelló. Assaborix l’interior de la Comunitat amb els seus saborosos guisats i olles populars. També la cuina marinera del litoral. Endinsa’t en l’enoturisme provant els exquisits vins blancs, negres i dolços de la terra amb les nostres Denominacions d’Origen Alacant, Utiel-Requena i València.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    enoturismo
    65 vinos calificados como sobresalientes según la publicación estadounidense ‘The Wine Advocate’, tres Denominaciones de Origen propias reconocidas por el Consejo Regulador de Vinos y una ruta por 20 bodegas de la tierra te bastarán para descubrir que nuestros vinos son el maridaje perfecto para las mejores experiencias. #enologíaenvivo
    vore més a comunitatvalenciana.com
    turisme urbà
    Visita ciutats plenes de vida, recorre els seus carrers, endinsa’t en elles. Submergix-te en la seua vibrant activitat cultural. Coneix les seues gents, amera’t de la seua creativitat. Puja’t a una bici, passeja la nostra Comunitat. Descobrix que la grandesa d’una ciutat no es mesura per les seues dimensions. Participa de la nostra història i porta’t una part del nostre llegat artístic amb tu. Cada dia podràs triar entre una gran oferta d’activitats que et permetrà viure la nostra terra com tu vullgues. Perquè la Comunitat Valenciana és per a tots.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    esport
    Un mar tan prop que pots olorar-ho, meteorologia ideal, condicions geogràfiques perfectes, espais verds que es convertixen en gimnasos urbans i el títol de València com a ciutat del running. I més de 30 camps de golf entre el mar i la muntanya homologats per la Federació de Golf de la Comunitat Valenciana. Què més es pot desitjar? La brisa que proporciona la proximitat del Mediterrani i les suaus temperatures que tenim tot l’any convertixen a la Comunitat Valenciana en la destinació ideal per a practicar esports nàutics. Els seus 40 ports esportius ho confirmen. Pots practicar esport en qualsevol lloc. Però ací ho practiques en viu.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    wellbeing (benestar)
    Estrés, soroll, rutina, embossos… Et sona? Oblida-ho. Viatjar a la Comunitat Valenciana és viatjar al benestar, al descans, a l’equilibri. Activitat física, dieta mediterrània saludable, meditació, descans i desconnexió en un nou concepte de vacacions que et farà tornar amb les piles carregades i l’energia renovada. Equilibri entre cos i ment? No, equilibri entre cos, ment i entorn.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    festivals
    Espais culturals que es transformen i s’adapten, desenes de quilòmetres de platja, les arenes del Mediterrani a la teua disposició, centenars d’hectàrees disponibles per a càmping i milers d’allotjaments esperant-te ens convertixen en un dels majors escenaris musicals d’Europa. Els Arts, Medusa SunBeach, FIB, LowFestival, Iboga, Arenal Sound, Rototom SunSplash… No importa on vages o el que vullgues escoltar: la música està impresa en el nostre ADN i la trobaràs en totes parts.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    escapades
    La Comunitat Valenciana oferix un món infinit de possibilitats per a fer plans. No sabem si busques tranquil·litat, emocions fortes o eixir de la rutina, però es va acabar esperar un any per a anar-te’n de vacances, desconnectar i ser feliç. Estem prop, escapa’t a veure’ns.
    vore més a comunitatvalenciana.com
    negocis
    La nostra proximitat al mar és una porta oberta al comerç. Tenim una situació estratègica entre els dos punts financers més importants d’Espanya, instal·lacions modernes i adaptades, fires i congressos d’interés internacional, una àmplia oferta d’allotjament… Tot açò, acompanyat d’un clima fantàstic. La millor forma de tancar un tracte és esta.
    vore més a comunitatvalenciana.com

    "Castelló no te l´acabes"

    Un article de Paco Roca

    Llegir article

    "La Comunitat Valenciana: un rebost meravellos"

    Un article de Quique Dacosta

    Llegir article

    "Festivals i art,
    a la ciutat de València"

    Un article de Tonino

    Llegir article

    "L´esmorzar,
    l´hora del te dels valenciàns"

    Un article de Eugeni Alemany

    Llegir article

    "Tres cales a Alacant perquè
    la teva ment viatge molt lluny"

    Un article de Eugenio Viñas

    Llegir article

    "Escapada d´un cap de setmana
    des de València cap a Castelló costa i interior"

    Un article de Salvia Ferrer

    Llegir article

    "Serra d´Espadán,
    el meu lloc al mon"

    Un article de Inma Pardo

    Llegir article

    "La Marina, un paradís per descobrir a tan sols dues hores de València."

    Un article de Salvia Ferrer

    Llegir article

    Mestre faller

    Artesà, dissenyador i pintor, tot al mateix temps. Des de fa segles, consagra la seua vida al món de les falles. El seu centre d’operacions se situa en la Ciutat de l’Artista Faller.

    Cuidador del far

    Descifrador de senyals marítims i addicte al rugit del mar. Viu en primera línia de platja. 15 fars vigilen els 644 quilòmetres de costa de la nostra Comunitat. El Far de Cullera seguix habitable a hores d’ara.

    Mestre torroner

    Alacant és el seu lloc. La seua tasca comença al coure la mel, el sucre i la clara d’ou junt amb les ametles. Grans pales de fusta mesclen la massa amb moviments rítmics fins que el mestre torroner prova un xicotet mos i dóna el seu vistiplau. Este moment és conegut com el "punt de meler".

    Colombaire

    Amo i senyor dels coloms. Pinta les seues ales per a poder reconéixer-ls mentres volen, encara que coneix a la perfecció a tots i cadascun dels seus coloms: podria identificar-los per la seua veu amb els ulls tapats, o pel seu vol, encara que no portaren cap marca.

    Xufer

    Des dels imperis persa i àrab, recol·lector i venedor de xufes. Encarregat de mantindre la denominació d’origen de la xufa valenciana, element fonamental de la dieta mediterrània pel seu sabor i les seues qualitats nutricionals.

    Street artist

    El món i els carrers són el seu llenç. El seu objectiu és fer arribar l’art a tot el món, compartir missatges que expressen els sentiments del poble i omplir d’històries les parets dels nostres carrers. Fanzara, a Castelló, és l’únic poble-museu d’art urbà del món.

    Mestre paeller

    Creador de tradició des del segle XV. Fonamentalista de la paella. Ell et respondrà a l’eterna i controvertida pregunta: què porta una paella valenciana? Expert en llenya i socarrats.

    Pescador

    Expert a arrancar la seua barcassa i deixar arrere mols de formigó. Sobreviuen a la industrialització i pesquen encara de forma artesanal. Pots trobar-los perseguint l’olor de mar o en les llotges de peix en la ciutat.

    Campaner

    Coneix a la perfecció el llenguatge del metall fos. Informa el poble de fets tràgics, i feliços. També de l’hora en què viuen. Eliseo Vidal, un jove valencià, ha creat la primera plataforma associativa de campaners d’Europa: Europe is ringing.

    Espardenyer

    Mans fortes i un banc de fusta; tisores, alena i agulla per a treballar. Sobre ell recau la responsabilitat de calçar els nostres peus. Fonamental la seua labor d’ensenyança a les noves generacions perquè la tradició perdure, però també que es reinvente.

    Terrisser

    Elabora objectes amb fang o argila. Crea qualsevol classe d’efectes i artefactes domèstics. Pots conéixer les nostres ceràmiques més primitives en els jaciments de la Cova d’or (4770 a. C.) a Beniarrés, i Les Cendres (4670-4160 a. C.) a Aitana.

    Teixidor de seda

    A València, els xiquets jugaven alimentant amb fulls de morera als cucs que després donaven vida a la seda. El teixidor, mentrestant, treballava intensament convertint el fil en Art perquè els trages estigueren preparats per a les festes.

    Sabies que...

    En 1954, es va encarregar el disseny de la falla de l’Ajuntament a Salvador Dalí com un acte de contracultura que expressara l’art i la cultura popular de la nostra Comunitat.

    Sabies que...

    Les falles existixen gràcies als fusters, que cremaven diversos objectes acumulats en els seus tallers per a deixar el pitjor enrere i acomiadar així els mesos d’hivern.

    Sabies que...

    La famosa cançó d’Antonio Vega ‘La Chica de Ayer’, la va escriure passejant per la Platja de la Malva-rosa quan feia a València el servei militar. Com a curiositat, està considerada la segona millor cançó del pop-rock espanyol, després de Mediterráneo, de Serrat.

    Sabies que...

    A fi de conservar la recepta original de la paella, un dels plats valencians més reinterpretats, s’ha creat un registre amb els ingredients que han de portar totes les paelles comercialitzades amb el nom de Paella Valenciana.

    Sabies que...

    El sostre i les columnes de la Sala de Contractació de la Llotja de la Seda representen el paradís. Les columnes són palmeres i el sostre fa de cel. Abans, la volta estava pintada de blau, simulant xicotetes estreles per a fer-ho més real. Uns segles després es van llevar els colors i no van tornar a aparéixer més.

    Sabies que...

    En Sant Nicolau a València, només queda una campana de les originals del campanar: la coneguda com Vicent. Les altres van desaparéixer durant la Guerra Civil. Les altres quatre campanes daten dels anys 40 del segle XX : ElColau, Triple, Pere la Gran i El Miquel.

    Sabies que...

    Rafael Guastavino, l’home que va canviar la fórmula constructiva de Nova York i va alliberar a les grans ciutats dels incendis, va nàixer en la Plaça de la Reina de València i fins al dia d’ahir continuava sent un gran desconegut per a la societat valenciana.

    Sabies que...

    La recuperació dels frescos de la Parròquia de Sant Nicolau ha comptat amb l’assessorament de Gianluigi Colalucci, director de la ultima restauració de la Capella Sixtina.

    Sabies que...

    La Seu de València es va construir damunt de la antigua mesquita de la ciutat. La mesquita es va edificar damunt d’una altra antiga església visigoda, al mateix que esta va utilitzar un temple romà com a base.

    Sabies que...

    El Sant Grial està guardat en la Seu de València. Encara que parega una llegenda, moltes dades apunten que esta copa va ser la utilitzada per Jesús en la seu últim sopar. Es basen en la datació del calze, que és anterior al naixement de Crist i de proveniencia oriental.

    Sabies que...

    Els més famosos quadres de Sorolla es van inspirar en la platja de la Malva-rosa, encara que va plasmar també molts altres paratges de la Comunitat, entre ells les cales de Xàbia. Blasco Ibáñez tenia en la Malva-rosa sa casa d’estiueig, sent ara una casa museu.

    Sabies que...

    A la dreta de la Porta dels Apòstols hi ha un rellotge solar. Si et fixes bé, veuràs l’agulla vertical, anomenada gnòmon, i potser també les ratlles i els números que marcaven les hores.

    Sabies que...

    Els gats de carrer a València tenen una casa pròpia. S’ubica en el carrer Museu, entre la plaça del Carme i el carrer Na Jordana. En una de les seues fatxades podem trobar una porteta en miniatura que ha acabat pintant-se com una autèntica casa de camp: té finestres, portes, 3 pisos… La casa en qüestió porta “oberta” als felins des de 1904 i els veïns els tracten com uns hostes més del barri.

    Sabies que...

    València té la casa més estreta d’Espanya, i també una de les més xicotetes d’Europa. Mesura 1,07 metres d’ample, per la qual cosa trobar-la és quasi un repte. S’ubica en la plaça Lope de Vega i té un cartell que anuncia la increïble mesura.

    Sabies que...

    València va ser capital de la República durant la Guerra Civil, per la qual cosa va ser atacada en nombroses ocasions. Per eixe motiu, es va crear un refugi (on?) per a estudiants i professors que, amb el temps, es va restaurar i pot ser visitat. 

    Sabies que...

    El Trinaranjus, un refresc a base de suc de taronja o de llima, va sorgir dels laboratoris farmacèutics del Dr. Trigo (situat en el número 130 del Carrer Sagunt de València) l’any 1933, poc abans del començament de la Guerra Civil Espanyola.

    Sabies que...

    El senyor Julio Cervera Baviera, nascut a Sogorb en 1845, va ser un enginyer i militar que, després de comprovar la necessitat de millorar les comunicacions entre batallons i buscant una funcionalitat militar, va idear un aparell que transmetia els missatges de veu a través de l’aire, és a dir la radiotelefonia, el primer pas de la ràdio.

    Sabies que...

    La Coca-Cola és una beguda valenciana, més concretament d’Aielo de Malferit. Després d’una investigació realitzada per la BBC britànica per l’aniversari dels 125 anys de la Coca-Cola, es va arribar a la conclusió que el refresc és d’origen valencià. En 1880, un grup d’amics va fundar una fàbrica de licors i en ella es va començar a fabricar “la Nou de Kola-Coca”, un xarop amb sabor semblant a la Coca-Cola, mateix color i nom més que paregut.

    Sabies que...

    Els tarongers es van originar fa 20 milions d’anys en el sud-est asiàtic i el seu cultiu es remunta 4.000 anys enrere en el sud de Xina. Des d’allí es va estendre per tot Orient amb les campanyes d’Alexandre el Gran i a través de la Ruta de la Seda.

    Sabies que...

    La tradició de la Mocaorà es remunta al segle XVIII, quan els Decrets de Nova Planta van prohibir la celebració de l’entrada de Jaume I a València. Com a resposta a la prohibició borbònica, els forners van començar a produir uns dolços de massapà que representaven els coets que ja no es podien fer sonar, però al mateix temps, per la seua forma fàl·lica o redona recordaven els òrgans sexuals masculins i femenins. Són els cridats piuleta i tronador.Juntament amb ells, també es fabricaven xicotetes fruites i hortalisses, que feien referència a la fertilitat de l’Horta de València.

    Sabies que...

    Possiblement la paraula taronja siga el resultat de la mescla de diverses llengües del sud d’Àsia: “narang”, “narandam”, “negarukam” o “nari”, que significa fragància.

    Sabies que...

    El 14 de juny de 1391, el Consell General de la Ciutat de València va promulgar una llei que prohibia la pràctica de pilota valenciana en el carrer ja que “per ocasió del joc es deien diverses blasfèmies en ofensa del nostre Senyor.”

    Sabies que...

    A pesar que l’inventor de l’Aigua de València no va ser valencià de naixement, sí ho va ser de cor. Constante Gil va elaborar per primera vegada esta beguda l’any 1959, en el mític “Café Madrid” de València. Les primeres referències apareixen en el llibre “Valencia Noche”. Segons explica este llibre, en aquell moment freqüentaven la Cerveseria Madrid un grup de viatjants bascos que solien demanar “Agua de Bilbao”. Cansats de demanar sempre el mateix, van demanar al propietari qualsevol cosa nova i este els va proposar beure “l’Aigua de València: plena de llum de les platges de Sorolla”, com resava la placa fora del bar.

    Sabies que...

    L’origen del nom ‘orxata’ per a la beguda tradicional valenciana s’explica amb una llegenda prou estesa. Esta llegenda deia que una llauradora va portar al rei de València, Jaume I “El Conqueridor”, un poc d’orxata perquè la provara. El rei, encantat amb aquell estrany sabor, va preguntar què era allò. La xica va respondre que era llet de xufa, nom amb què es coneixia la beguda en aquell moment. El rei va exclamar “Açò no és llet; açò és or, xata!”. D’ací el curiós nom de la beguda.

    Sabies que...

    Les dites populars resen que la Comunitat guarda grans similituds amb Xina. Tant valencians com xinesos fan ús de foc, pólvora i focs artificials en les seues festes. Ambdós pobles són grans menjadors d’arròs (que cuinen de formes molt variades). Tant Xina com València són potències en el cultiu de la taronja i la producció de ceràmica. Semblances molt notables per a ser de cultures i continents tan distints.

    Sabies que...

    El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és la més antiga institució de justícia d’Europa. S’encarrega de dirimir els conflictes derivats de l’ús i aprofitament de l’aigua de reg entre els agricultors valencians. La seua reunió setmanal, celebrada en el costat dret de la gòtica Porta dels Apòstols de la catedral de València, és una cita obligada per a tot aquell que desitge viure l’època àrab de la ciutat. N’hi ha prou amb esperar que les campanes del Micalet de la Seu donen les dotze hores i l’alguatzil, després de sol·licitar vènia presidencial, cride públicament: "Denunciats de la Séquia de Quart!".

    Sabies que...

    En el barri Blanqueries de València pots veure un parell de cartells fets fa més de 50 anys i que seguixen en prou bon estat gràcies a què es van fabricar en ceràmica. Amb el pas dels anys s’han convertit quasi en un monument, més que en un anunci.

    Sabies que...

    A València hi ha un cementeri britànic i protestant. Per què? A mitjan segle XIX, els no catòlics no podien enterrar-se a Espanya. D’esta necessitat va sorgir el dit cementeri, on, a partir d’eixa data, es va poder enterrar anglesos (per ser protestants) i, amb el temps, a gents d’altres religions.

    Sabies que...

    La platja de la Malva-rosa, a València, deu el seu nom a un jardiner que en 1848 va plantar llavors de, entre altres plantes, Malva Rosa.

    Sabies que...

    L’origen de la frase ”Estar a la lluna de València” es remunta a l’època en què la ciutat estava emmurallada. Les portes de la ciutat tenien un horari de tancament i es deia llavors que si no podies entrar en la ciutat, et quedaves a la lluna de València.

    Sabies que...

    La primera obra editada a Espanya va ser en València. En 1474, es va imprimir “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria”, de Mossén Fenollar.

    Sabies que...

    Una llegenda valencià compta que, durant una riuada, es va escapar un caiman per la ciutat de València i un pres es va oferir a capturar-lo a canvi de la seua llibertat. Com ho va aconseguir, el cocodril va ser dissecat i col·locat en l’Església, fins hui. El més probable és que fóra portat des de Perú i col·locat en l’Església com a símbol del silenci, ja que els caimans no tenen llengua.